Sang a la pluja.

Sent ploure, i malgrat el fred que fa fora, òbric la finestra per fumar-me una cigarreta. Aahhhh, qué donaria per poder tornar a sentir la pluja a meua cara. Pensava seguir escrivint sobre els infrahumans i les elits, i perqué no té cap importancia la mort d'una persona-massa. Però la pluja, la llum taronja reflexada al cel ennuvolat m'han fet recordar l'única vegada que he usat una arma de foc.

No m'ha agradat mai fer-ne ús d'elles, donat que fan massa soroll i són massa rápides per treure-li la vida a algú. La veritat és que no agradant-me massa les armes de foc vaig veure la pel·licula, Corazon salvaje de David Lynch, on es pot trobar una escena en la que fan un atracament i hi ha un tiroteig, un dels atracadors, que acompanya a Nicolas Cage, es fot un tret al cap amb una retallada, d'ençà tenia el desig de saber com seria fotre-li'n un a algú.

Vaig tenir l'ocasió, no ve al cas ara cóm ja que s'allargaria massa el post, d'arreplegar-ne una. La vaig tenir molt temps a casa sense fer-ne ús. Però una nit d'hivern que plovia i em costava dormir-me vaig decidir fer-ne ús. Vaig agafar un abrig llarg, per amagar l'arma , un barret negre, per no mullar-me i que no fos tan fàcil de reconeixer, i una bufanda per a que també en tapés la cara. Anava a contar on van passar els fets, però no vaig ser jutgat per eixe delicte així que millor no donar pistes, no passaria res la condemna ja no la poden allargar més, però si volen jutjar-me que la Policia treballe més. Vaig donar unes cuantes voltes per la ciutat fins arribar on era probable trobar una víctima, en realitat buscava alguna puta. Eren les 4 i quart de la matinada quan vaig aparcar, lluny d'on podia trobar-ne una, no volia que ningú pugués reconeixer el cotxe. Anava caminat cap a on le podía trobar i de sobte vaig veure un home que sortia d'un portal mentre jo creuave el carrer. L'home es va aturar, al veure que jo portava una cigarreta a la mà em va dir, "Disculpe Usted, ¿puede darme fuego?". En eixe moment, un llampeig em va creuar el cervell, i vaig veure la seua cara destroçada, així que vaig obrir l'abrig, em vaig acostar a ell, vaig agafar l'escopeta retallada pel mànec, i vaig disparar. No vaig poder contenir una rialla per la cara que va posar l'imbècil, no sabia si era sorpresa, por, o qué, els ulls li van sortir de la cara, la cara en general es va desencaixar, es va tornar blanc, tot això en décimes de segon, i no va poder dir res, li vaig posar el canó a la boca i puuuummmm.

La sang va tacar la paret i els cotxes del voltant, el cos va caure damunt d'una basseta panxa per amunt i la sang s'estenia per la vorera. El cap es va quedar destroçat, el cervell es va escampar per tot arreu, i el mateix passà amb troços dels ossos del crani. Agafat al cos quedava mig cap, se li veia un ull, i a l'altra banda oberta queia la pluja, les gotes feien botar la sang que no parava de brollar, soltant un fumet pel contrast de temperatures.

No em vaig detenir molt més, el tret segur que l'havia sentit algú, jo tenia que anar-me'n d'allí, abans que algú em veies. El risc era gran, havia fet una imprudència. Vaig donar una volta llarga abans de tornar al cotxe, per veure si hom em seguia, si ho haguera fet, l'hauria tingut que matar també. No venia ningú, i jo vaig tornar a casa, em vaig donar un dutxa d'aigua calenta, em vaig fer la mà, i em vaig adormir.


Per ilustrar aquest post vos deixe l'enllaç al video que em va inspirar l'ús de l'escopeta retallada, escena de Wild at heart (Corazón Salvaje) de David Lynch http://www.youtube.com/watch?v=qs05XZles3A&feature=related.