Fora de servei.

Bé amics ja fa temps que no escric res. Si algú tenia la intenció de seguir-me que em disculpe. Per motius aliens a la meua voluntat he estat fora de servei. Millor dit m'han posat fora de servei durant un temps. Vaig tenir un incident amb un carceller, més bé un gos carceller, per que aquest no arriba a ser ni infrahumà.

Vos conte el que em va passar. Tres o quatre dies després del últim post van venir a per mi dos carcellers. Em van dir que el meu advocat volia parlar amb mi. Com segons els carcellers en cap sóc un individu altament perillós, cada vegada que m'han de traure per anar a qualsevol lloc m'enmanillen. En un principi amb les mans al darrere, però tot el mòn acaba amb el temps per confiar-se i ultimament només ho feien amb les mans per davant. Un dels dos carcellers que van vindre és un tal Tomás, de qui he dit abans que és un gos carceller. Aquest individu va de dur, de just, amb arrogància, com si estigués tocat per la vareta d'algún déu, altiu com com un gos de mala raça que aspira a ser mascle alfa.

El meu advocat va vindre a veurem perque volen interrogar-me; han trobat un esquelet d'una dona esquarterada, la policia pensa que potser siga una altra víctima meua. Si no ho és, em tiraràn el mort damunt de totes formes.

Quan tornavem cap a la meua cel·la el Tomàs va començar a dir, que si fos per ell hi hauria pena de mort, pena de mort per a individus com jo, que no era possible que jo eixira al carrer d'açí uns anys i la gent que jo m'havia carregat ja no podia eixir del taüd, que per la gent como jo no hi havia rehabilitació possible, que era un fill de puta sàdic, que la gent paga impostos per mantenir malparits com jo. El seu company anava rient-li les gracietes. A mi la sang em bullia i tenia ganes de partir-li la cara. Els dos anaven al meu darrere Tomas més a la dreta i l'altre més a l'esquerra. Quan ja estava fins els collons i li dic al Tomàs que ell no és més que un gos lleponer i que si tenia collons que em matara ell, que a mi no em tremolava la mà a l'hora de desfer-me de coses inútils com ell. Dit açó em vaig aturar. El Tomàs em va donar una espenta per que seguís caminant, jo vaig esclatar. Em vaig regirar, i li vaig donar una espenta cap a la pared, a l'altre li vaig donar dos patades una al boca de l'estómac per tallar-li l'aire, i una altra al pit només per espentar-lo  i allunyar-lo. Després vaig tornar a pel Tomàs, i abans que reaccionés li vaig donar un cop amb el colze al nas, el vaig agafar amb les manilles pel clatell seguit de dos cops de genoll, el vaig llançar a terra i em vaig ajupir damunt d'ell posant-li les manilles al coll per ofegar-lo. Ahí va tornar l'altre que ja s'havia recuperat i en va donar un patada, a la cara, acte seguit van venir més carcellers, a mi se'm va fer de nit. Quan vaig recuperar la consciència em feia mal tot el cos, estava lligat a una cadira, i encara seguien donant-me cops. No sé quan temps durà aixó. Sé que eren diferents persones qui em pegaven. Vaig despertar a l'hospital, allí vaig estar algunes setmanas, de la pallisa que em van fotre. Després en poder restablir-me vaig tenir que anar a declarar al jutjat per un delicte de lesions al Gos carceller i homicidi frustrat. Vaig denunciar al carcellers per tortures, pero ja han arxivat, amb quina rapidesa, la denuncia ja que segons el jutge es va gastar la força mínima imprescindible, ¡ooolllllleeeeeee!

Per si aixó no hi era prou, em van obrir un expedient disciplinari, i m'he passat un mes, en règim d'aïllament. Es preguntareu si em passe la vida sol, qué és l'aïllament? Doncs una cel·la amb quatre pareds i un vàter, res més. Ni llit, ni una pica per rentar-se, ni res de res. A més no té llum natural, no saps si és de dia o de nit, et posen música a tota tralla, menges una vegada al dia i no saps mai quan será, si a alló que et donen pots dir mengar... En fí, més tortura. Però ells no són conscients de que les tortures aquestes per infrahumans no acaben de funcionar amb els humans. Es una cosa un poc molesta però no tan com per anomenar-ho una tortura. Els humans resistim més del que ells es pensen.

Per aquestes raons no he pogut escriure des de fa tan temps. Espere tornar a escriure més regularment.