Sang a la pluja.

Sent ploure, i malgrat el fred que fa fora, òbric la finestra per fumar-me una cigarreta. Aahhhh, qué donaria per poder tornar a sentir la pluja a meua cara. Pensava seguir escrivint sobre els infrahumans i les elits, i perqué no té cap importancia la mort d'una persona-massa. Però la pluja, la llum taronja reflexada al cel ennuvolat m'han fet recordar l'única vegada que he usat una arma de foc.

No m'ha agradat mai fer-ne ús d'elles, donat que fan massa soroll i són massa rápides per treure-li la vida a algú. La veritat és que no agradant-me massa les armes de foc vaig veure la pel·licula, Corazon salvaje de David Lynch, on es pot trobar una escena en la que fan un atracament i hi ha un tiroteig, un dels atracadors, que acompanya a Nicolas Cage, es fot un tret al cap amb una retallada, d'ençà tenia el desig de saber com seria fotre-li'n un a algú.

Vaig tenir l'ocasió, no ve al cas ara cóm ja que s'allargaria massa el post, d'arreplegar-ne una. La vaig tenir molt temps a casa sense fer-ne ús. Però una nit d'hivern que plovia i em costava dormir-me vaig decidir fer-ne ús. Vaig agafar un abrig llarg, per amagar l'arma , un barret negre, per no mullar-me i que no fos tan fàcil de reconeixer, i una bufanda per a que també en tapés la cara. Anava a contar on van passar els fets, però no vaig ser jutgat per eixe delicte així que millor no donar pistes, no passaria res la condemna ja no la poden allargar més, però si volen jutjar-me que la Policia treballe més. Vaig donar unes cuantes voltes per la ciutat fins arribar on era probable trobar una víctima, en realitat buscava alguna puta. Eren les 4 i quart de la matinada quan vaig aparcar, lluny d'on podia trobar-ne una, no volia que ningú pugués reconeixer el cotxe. Anava caminat cap a on le podía trobar i de sobte vaig veure un home que sortia d'un portal mentre jo creuave el carrer. L'home es va aturar, al veure que jo portava una cigarreta a la mà em va dir, "Disculpe Usted, ¿puede darme fuego?". En eixe moment, un llampeig em va creuar el cervell, i vaig veure la seua cara destroçada, així que vaig obrir l'abrig, em vaig acostar a ell, vaig agafar l'escopeta retallada pel mànec, i vaig disparar. No vaig poder contenir una rialla per la cara que va posar l'imbècil, no sabia si era sorpresa, por, o qué, els ulls li van sortir de la cara, la cara en general es va desencaixar, es va tornar blanc, tot això en décimes de segon, i no va poder dir res, li vaig posar el canó a la boca i puuuummmm.

La sang va tacar la paret i els cotxes del voltant, el cos va caure damunt d'una basseta panxa per amunt i la sang s'estenia per la vorera. El cap es va quedar destroçat, el cervell es va escampar per tot arreu, i el mateix passà amb troços dels ossos del crani. Agafat al cos quedava mig cap, se li veia un ull, i a l'altra banda oberta queia la pluja, les gotes feien botar la sang que no parava de brollar, soltant un fumet pel contrast de temperatures.

No em vaig detenir molt més, el tret segur que l'havia sentit algú, jo tenia que anar-me'n d'allí, abans que algú em veies. El risc era gran, havia fet una imprudència. Vaig donar una volta llarga abans de tornar al cotxe, per veure si hom em seguia, si ho haguera fet, l'hauria tingut que matar també. No venia ningú, i jo vaig tornar a casa, em vaig donar un dutxa d'aigua calenta, em vaig fer la mà, i em vaig adormir.


Per ilustrar aquest post vos deixe l'enllaç al video que em va inspirar l'ús de l'escopeta retallada, escena de Wild at heart (Corazón Salvaje) de David Lynch http://www.youtube.com/watch?v=qs05XZles3A&feature=related.

De qui són els infrahumans (II).

Les masses són elements dels cuals les elits se'n serveixen per als seus objetius. Els objetius de les elits van variant durant la història, al igual que de quan en quan es necessari que hi haja una revolució, un tomb en les elits, per a que es renoven, i aixi les masses aniràn complint un objetiu divers, i tenint juridicament una consideració diferent (ciutatans, homes lliures o esclaus, subjectes de drets humans, consumidors, etc).

Els individus que formen part de les masses com a tals careixen de valor. La seua vida no té cap sentit si no és perque són manats per les elits. Les elits consideren els individus-masses com res, en el sentit que donaven els romans a eixa paraula, es a dir, cosa, no-persona, així tenien el tractament de res els objectes, els animals i els esclaus.

Per tant, les elits poden fer ús de les masses com els pareixca, esclavitzant-los, explotant-los, enviant-los a la mort si cal. Quan les elits per conflictes entre elles decideixen enviar a la mort a les masses ho anomenen Guerra. Ahí es poden sacrificar milers de millons de persones-massa, i com es obvi, les elits no senten cap tipus de remordiment, ni de penediment, d'enviar a la mort ni de ordenar matar a ningú. Veritat que ningú té una imatge de Hitler penedint-se de haver enviant a milers d'alemanys a morir a Russia, ni d'haver ordenat la mort de tans judeus, comunistes, maricons, gitanos, etc., als camps de concentració; com tampoc ningú té la imatge d'un Stalin afligit per ordenar la mort de fam d'uns quans milions de ucrainesos als anys '30, ni de tota aquella gent deportada a Siberia; però, i a la banda dels guanyadors? Els que defenien les llibertats? Hom ha sentit alguna vegada que Truman demanés perdó al japonesos per haver-los llançat les Bombes nuclears, causant la mort de 145 mil persones a Hiroshima, 75 mil a Nagasaki, més tots aquells que van morir anys després com a consequencia de la radiació, però si penseu que són pocs comparats amb els de Hitler i Stalin, teniu en compte que si no van ser més és perque els japos es van rendir, Truman va dir rient-se que si no es rendien una pluja de bombes nuclears deixaría desert el Japó, tenia el mateix ànim de Hitler o Stalin, estic segur que a ell li va sabre mal que els japos es rendiren.

Amb tot açò vull concluir que les masses són res, la seua vida no té cap valor, i merament estàn a disposició del que els plaga fer amb elles a les elits. Són les fitxes, les peçes, de les partides d'escacs de les elits, instruments de les elits, que poden fer el que els vinga en gana amb ells. La "perdua" de la vida de un individu-massa no té cap importancia, hi han de sobra, tan és així que hi ha superpoblació, i prompte farà falta una neteja a fons.

De qui són els infrahumans (I).

M'he referit ja unes quantes vegades als infrahumans, ha arribat, donç, l'hora de dir qui són els infrahumans. En aquest post i en els propers esbrinaré quina es la meu concepció de Humanitat, que són els infrahumans i vos posaré exemples de personatges històrics que considere humans, perqué els considere humans, també comentaré perqué alguns personatges de la història per molt influents que hagen sigut no els considere humans.

Per explicar el concepte de humans tiraré mà d'alguns filosofs. Així, per Ortega la societat està composada de majories i minories. Les majories són les masses, les minories estàn formades per les elits dirigents. Si bé Ortega s'esforça molts en explicar aquests conceptes, jo simplement crec que les coses són així i prou. D'ahí endavant discrepe d'Ortega, donat que jo pense que la natura ha dotat a determinats individus d'una condició superior a la resta, aquests deuen ser les elits. Fa pena veure tan de infrahumà ocupant llocs dirigents en la societat pels que no estàn dotats. Tot això naix dels conceptes del segle XVIII de democràcia, drets humans, i demés idiotades inventades, per tal de netejar les elits existents en aquells moments, que ja s'havien podrit i ni eren els més dotats per la natura ni eren mereixedors d'ocupar aquets llocs. La noblesa havia esdivingut una élit podrida perque es pertanyia a aquest estament per naixement  i els gens estaven corromputs, aquesta noblesa necessitaven ser reemplaçada per aquells qui la natura si havia dotat per exercir el comandament de la societat i que, fonamentalment, es trobaven entre la burgesia.
La burgesia dotada, per tal d'acabar amb la noblesa i ocupar el lloc que els corresponia, van tenir que crear aquests conceptes i obtenir mitjançant les masses el poder. Per a aconseguir això calia que les masses cregueren que ells també tenien dret a escollir es dirigents i que ells també podien ser dirigents. Aleshores va nàixer un concepte renovat de democracia, lluny del concepte de la Grècia clàssica, i el concepte nou, el de sufragi universal, un home un vot. Així van esdevindre les grans revolucions, per a que els més dotats asumiren el poder.

Els que jo anomene humans són les élits, els infrahumans les masses.