Estimats amics, vos tinc abandonats. No acabe de tenir ganes d'escriure des de l'últim post, ja fa més d'un mes. Dedique el meu temps a llegir i escoltar música, passe els dies en la cel·la un darrere l'altre i no sé mai quans dies han passat, ni a quina data estic. Portem més de cinc mesos del 2010 i encara no sóc conscient del canvi d'any. Tampoc importa massa, quan estàs ací dins. Corren els dies i res nou succeeix, com diu Martí i Pol a una cançó musicada per Llach, "gira la roda del temps per la força del vent de les ànimes soles", encara que jo podria dir per "la força del vent de les ànimes mortes".
Anava a escriure hui sobre com en desfeia dels cosos, d'alguns dels cosos. Supose que molts de vosaltres no heu tingut que afrontar eixe problema: "tinc un cos calent i cal desfer-me'n d'ell." No es fàcil, no tan com sembla, i menys si no és primer mort que guardes al teu armari. Molt menys si no mates al carrer i deixes al cadaver allí mateix, on caiga, com en el post de Sang a la pluja. Si vols eliminar gent, si sents eixa passió i vols seguir portant a termini la teva tasca, tens que controlar tots els detalls, si no acabarás a la cel·la del meu costat. Veient passar el temps per la força del vent de les ànimes mortes.
Per això m'agradaria que em contareu quines idees se vos acudeixen per desfer-vos-en dels cosos. Teniu imaginació, conteu-me que farieu si tinguereu al vostre llit el cos sense vida d'una tia encara calent. Bé, un aclariment, si vos va la necrofília no cal que m'ho conteu.
Entradas
