Com ja he dit abans, em van "catalogar" de psicópata. La veritat és que jo no havia llegit mai res sobre psicópates, més enllà de les noticies que surten a la prensa, o de algunes referències, i la visió que donen és la de que un psicópata és un monstre. Quan vaig ser detés, vaig tenir una conversa amb l'advocat de pagament que va acceptar defensar-me. Quan ell va llegir l'atestat de la policia i va veure les fotografíes va voler que tractarem de donar-me com a boig. Ahhh, encara no us he contat com va ser la detenció això mereix un post especial, però resumidament una nit vaig sentir el crit de la sang, vaig eixir a buscar una victíma i la obvi la vaig trobar, aixì que una vegada esquarterada no em cabía al congelador, vaig tenir que traure un dels més antics, i en un control rutinari vaig ser detés, ja a casa trobaren el congelador plé de carn.
Com els infrahumans pensen que aquella persona capaç de treure-li la vida a un altre sense motiu a sang-froid deu ser un boig, el meu atvocat va voler utilitzar la bogeria com a eximent completa, es a dir, que jo no sé el que em faig, que no distingueixc el bé del mal, amb això em condemnarien a una pena substitoria, a rebre un tractament a un psiquiatric, però no aniria a la presó. L'advocat era un tipo que parlava clar, i em va dir que si jo era psicópata no em lliuraria de la presó i que sería per molts anys. Que de mi depenia si volia veure el metge forense o no. Jo sabia que estava sentenciant, l'havia cagada, m'havien detés, havien trobat la carn al congelador, no tenia eixida. Tenia sentit, podia fer-me passar per esquizofrenic, si ho feia bé tal vegada ho aconseguiria.
El cert es que em van fer moltes proves. M'haguera agradat haver pogut llegir molt sobre l'esquizofrènia, pero a la presó controlen i prenen nota de tot el que t'arriba i haguera "cantat" molt que jo em posara a llegir de l'esquizofrènia justament quan vull que em tracten com a esquizofrènic. No no podia. Aixì que vaig tenir que tirar dels coneixements que vaig adquirir a les asignatures de psiquiatria a la facultat, i tractar de fer el paperot amb eixos coneixements. No ho vaig fer del tot malament, i al començament, encara que el psiquiatra que em veia no em deia res, pense que me'n sortia bé.
Aquest psiquiatra des d'un primer moment va optar per saber si jo soc psicópata o no, i he dit que en principi me'n sortia bé, perque els primers tests i les primeres proves no eren concloents, donç me les repetia moltes vegades. Tan és així que van arribar a fer-me tomografies per emisió de positrons per tractar de veure si hi havia activitat al lòbul frontal davant d'estimuls empatics. També em feren proves consistents en tractar de que reconegués l'estat d'anim d'una persona només veient fotos. A la fí van determinar que soc psicópata, que puc distingir el bé del mal, que no tinc remordiments, que soc mentider i manipulador, que veig les persones com objectes, etc. Tot açó no són més que un grapat de favades, per a no reconeixer que soc, com vaig dir a l'anterior post, d'una altra mena de fang.
Entradas
