De xiquet.

El estudiosos de la psicopatía, amb totes les seues limitacions, per molt cientifics que es diguen, no tenen bén clar si la psicopatia és transtorn de la personalitat antisocial de caràcter purament genètic o hi ha també una component d'entorn. Per tal d'esclarir aquesta questió, han analitzat com eren els psicópates, els que diuen assassins en serie, de xiquets. Així sol dir-se que els psicópates de xiquets ja presenten alguns indicis, tals com (no vos ho perdeu), per dir-ne uns quants: dir mentides amb un objectiu, torturar i fer patir animals, tenir pasió pel foc, pixar-se al llit fins una edat avançada, robatoris, comportament problemàtic, i fer el que ara anomen bulling.

Si pense en la meua infantesa no puc dir haja sigut feliç, simplement era, com a sigut tota la meua vida, amb el temps sempre pense que el passat era millor, i més quan som xiquets que no tenim responsabilitats. Però això té una raó de ser, i és que el cervell sempre esborra els moments dolents, llevat d'aquelles experiències que ens puguen servir pel futur. Encara que em vaig endur alguna que altra somanta d'hòsties no puc dir fora un xiquet maltractat, aleshores s'entenia que "un hòstia a hora" podia adreçar una vida. En tot cas, no em vaig endur més hòsties que els meus amics, es més alguns pares dels meus amics tenien la mà i fins i tot la corretja més fluixa que mon pare.

Al respecte de contar mentides, me'n ric dels cientifics, de veres, tot el món menteix, tot el món ho fa amb algún objetiu, tots mentim. Hi algú que sempre diga la veritat, si hi ha algú serà un tonto. Des d'açí i fent memòria honestament, no tinc cap necessitat de mentir a ningú ja, jo no era més mentider que els altres. Que ho feia amb objetius, es clar, mentir per mentir es absurd, encara que vegent la majoria d'estupids infrahumans que hi ha solts per ahí, no m'extranya que hi haja que fer aquestes precisions. Qui no ha mentit de xiquet? Sou tots psicópates.

Al voltant de la tortura als animals, hi haura cosa més típica entre els xiquets de poble. Si a mi m'agradava per patir els animals, torturar-los. Però, és aixó un indici de psicopatia? No tinc cap dels meus companys d'infancia que no torturaren animal, així: - matavem coloms, i participaven cuatre o cinc en la matança, els aguantavem de les ales, els posavem el cap damunt d'una biga de fusta i amb una destral els tallaven el cap, els deixavem anar i els animals volaven fins que xocaven amb una paret o un pilar regant-ho tot de sang. Penseu que jo, el psicópata, era l'únic que en gaudia, que amollava crits i rises de joia? Obviament, gaudiem tots els qui participavem. A més a més em vaig perdre l'experiment que van fer el Toni, el Cento i el Pau, quan van fer fumar un gripau fins que es va un unflar com una pilota i el tiraren al foc després, perque es deia que proferia insults, com fills de puta, malparits, etc. O el Joan i el Pere que van tirar el Gat de la Ti Carmen la Francesa des del campanar. Sí, i segons els psiquiatres el psicópata soc jo. La meua pasió per la sang i les visceres no ve torturar animals, ve de sacrificar els animals, dels rituals de sacrificar i escorxar un animal com una mena de ofrena. Però d'aixo ja en tindrem de temps per parlar-ne.

Respecte a pixar-me al llit fins ben majoret. Ja, ja, ja, ja, ni tan sols recorde quan vaig deixar de pixar-me al llit. Però si recorde que aprenia molt més a presa a llegir que els meus companys, que a preescolar, quan llegíem la cartilla jo avançava molt més apresa, de fet jo ja sabia llegir abans d'entrar a l'escola, mentre els altres es tiraven mitja hora per a la ba, be, bi, bo, bu mentre els cavia la bava.

Respecte a la pasió pel foc, si es cert, que la tinc però qui no es sent atret pel foc. Però jo no he provocat mai cap incendi.

Pel que fa a robatoris i conportament problemàtic. Si en robatoris participava, furtavem a les tendes, entrarem a l'escola i furtarem coses als altres alumnes, també a diners d'alguna casa, pero ho feiem jo no anava sol, el Vicent el Negre i el Joan de l'Eralta, eren companys meus. Erem uns trastos però no res més. Erem rebels, però en totes les generacións hi han hagut i per això me'n duia més de quatre hòsties de mon pare.

Respecte del bulling, si aixó es senyal de psicopatia el meu veí Nadal haguera sigut el gran psicopata de la história, jo només era un de tans dels seus amics. A més això ha passat sempre, sempre han hagut babaus per fer de titella, de bufó o de divertiment pels més forts. Quina culpa tenen els més forts de que aquells siguen babaus.

Bé, como podeu vorer no he segut més que un xiquet normal, rebolicat sí, però res més. Els cientifics, infrahumans i incapaços com són de veure meus enllà dels seus nassos, treuen noms a tot.

Qué en penseu vosaltres, soc psicópata? I vosaltres quans requisits reuniu? Per favor, escriviu comentaris i digue-me, si de veritat soc un ser tan extrany com per a que em diguen psicópata.